L'Estat No Nacionalista per Jordi Muñoz | Membre de l'Assemblea de La Torna Resulta temptador analitzar des del punt de vista psicoanalític la sobreprotecció, fins a límits propers a la paranoia, dels símbols nacionals espanyols que fan la legislació i les institucions de l'Estat no nacionalista. Segurament aquesta obsessió no és aliena a una sensació d'inseguretat d'un Estat que, en alguns dels seus territoris, és contestat per amplis sectors socials. El consens de la Constitució del 78 va produir uns símbols que no són, ni de bon tros, universalment reconeguts ni acceptats per la població. I això sembla posar especialment nervioses algunes instàncies de l'Estat, que semblen no adonar-se que aquesta sobreprotecció, en el fons, els afebleix. L'empresonament d'en Francesc Argemí, Franki, acusat d'haver despenjat la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa és el darrer i més greu episodi d'una sèrie d'esdeveniments que mostren cruament els límits de la democràcia espanyola. En les capítols previs hem vist el segrest de la revista El Jueves, el judici als joves acusats de cremar retrats dels Borbons o el processament de l'alcalde de Matadepera per no penjar la bandera espanyola a l'Ajuntament. Tot plegat resultaria còmic si no fos per les serioses conseqüències que se'n deriven, sobretot per a qui aquests dies veu privada la seua llibertat com a conseqüència d'un procés que, des de la instrucció fins a l'empresonament, ha sigut massa semblant a una condemna prefabricada. És preocupant que aquest empresonament passi desapercebut, més enllà dels cercles més propers a la víctima. Si acceptem amb naturalitat que al nostre país hom pot anar a la presó per despenjar una bandera, o una revista pot ser segrestada per una vinyeta humorística, estarem fent enormes passes enrere en les nostres llibertats.