Els números de la Violeta A voltes contra l'especulació al barri Mentre avui, ara i aquí, els més radicals, perillosos i violents especuladors d’arreu s’apleguen al Barcelona Meeting Point amb suport institucional, mediàtic i policial, l’altre dia van comentar-nos que el clan dels holandesos que van comprar l’estimada Violeta ja podrien edificar al carrer Verdi 100. I ens va donar per fer els números violetes de l’especulació rampant. De com funciona la màfia que destrueix els barris. Veja’m. Una empresa fantasmagòrica domiciliada en un pis franc al Passeig de Gràcia, on no hi ha cap empresa aparent. Un testaferro jove i agressiu –kriminal yuppie- que compra per 100 milions l’edifici. I el vol revendre a l’Ajuntament, mesos després, per un preu oficial de 600 milions. Primera plusvàlua: 500 millonets, que finalment no es fan efectius sinó que es bescanvien per una permuta en un solar del carrer Verdi al qual se li traspassa un augment del 75% de l’edificabilitat. Finalment, avui, els holandesos comencen a edificar-hi la seva particular tupinada, un cop atorgades les llicències municipals pertinents: tenen previst fer-ne 10 pisos en 5 plantes, 2 àtics, 1 botiga i 20 places d’aparcament. Consultem els números standards de mercat: segurament rondinen els 1.200 milions. O més. És a dir, negoci rodó: inverteixen 100, et regalen el sol i riu-te’n de Marbella!. Hem recuperat La Violeta pel barri a un preu d’or, quan en el seu moment podria haver estat adquirida per la minsa quantitat de 100 milions de pessetes. I no només això. Hi ha d’altres efectes colaterals: la Comissió de Festa Major de Verdi de Dalt ha perdut el seu espai de treball okupat, que sap greu. Però encara més. El que és pitjor i ningú vol recordar: aquell solar era l’únic terreny públic a tota la Vila destinat a habitatge social per a joves. Dit d’altra forma: si tot s’hagués fet mínimament bé des de l’Ajuntament –i no puc definir (ir)responsabilitats polítiques concretes perquè hi ha versions antagònicament oposades- avui tindrien un espai estimat com La Violeta adquirit de saldo per 100 milions, uns especuladors holandesos que no guanyarien ni un duro amb la nostra Vila i... la reina de la nit!: els primers 10 pisos de lloguer social per a joves a la Vila! Però la cosa, com és sabut, va anar del tot al revés. Pitjor quasi impossible. I arribant tard. Massa tard: quan la factura ja es va disparar pels núvols de l’sky line barceloní. Fet i fet, són precisament aquestes dificultats per lluitar contra \nl’especulació i aquest tipus d’operacions triangulades, on qui més guanya són els de sempre i amb diferència, les que defineix la bombolla financera que, aquests dies i els que vindran, alguns moviments socials i veïnals estan entestats en punxar sigui com sigui. Denunciant la violència estructural dels \nviolents encorbatats que –en silenci i emparats per la mà negra del lliure \nmercat i la corrupció- fan assemblea aquests dies i impunement a la Fira de Montjuïc. Mentre tot això passa i s’acreix la protesta, els Mossos només \ncontrolen exhaustivament qui protesta i es manifesta. Quan segurament avançarien -i avançaríem molt més i a passos gegantins- en la lluita contra la delinqüència si es dediquessin a filmar, detectar i controlar els més de “250” especuladors antisistema que es passegen impunement aquests dies pel Meeting Point i per Barcelona sencera amb plena immunitat i protecció oficial. Segurament aquesta també és una altra forma de visualitzar l’aniversari del desplegament policial. En aquests 12 mesos, quants especuladors, empleadors sense escrúpols, banquers globals, polítics comissionats al 3% i altres delinqüents de coll blanc i escala industrial han estat detinguts? I quants són a la presó? Si encerteu una resposta plausible, raonada i raonable, aquí teniu una humil proposta a càrrec de La Polla Records: “Càrcel. El rico nunca entra, el pobre nunca sale”. Fet i fet, són precisament aquestes dificultats per lluitar contra l’especulació i aquest tipus d’operacions triangulades, on qui més guanya són els de sempre i amb diferència, les que defineix la bombolla financera que, aquests dies i els que vindran, alguns moviments socials i veïnals estan entestats en punxar sigui com sigui. Denunciant la violència estructural dels violents encorbatats que –en silenci i emparats per la mà negra del lliure mercat i la corrupció- fan assemblea aquests dies i impunement a la Fira de Montjuïc. Quan hauria de ser tot el contrari. Segons el meu parer, és clar, i una certa concepció moderada de la justícia social i el dret humà a l’habitatge que tant ens cal.Escampa-ho:?