18/98: Suport jurídic, social i d’observació des de Catalunya Des del primer moment de la fase d’instrucció, el macrosumari 18/98 contra l’esquerra abertzale va motivar protestes i propostes solidàries des del teixit social català, l’advocacia i el periodisme. Segurament, la més important i destacada ha estat la desenvolupada per sectors progressistes de l’advocacia catalana, entre d’altres, en l’equip d’observadors internacionals que va cobrir tot el judici. Jaume Asens, August Gil Matamala, Gemma Calvet o els membres desplaçats de l’AED (Advocats Europeus Demòcrates) van assistir a les sessions. Les primeres conclusions van ser primerenques. Les primeres declaracions d’August Gil Matamala, medalla d’honor de la Generalitat enguany, tot just començar el judici van ser preclares: “no cal suspendre el judici, cal anular-ho”, tot denunciant el desgavell judicial, l’excepcionalitat i l’impuls polític Les darreres, un cop acabada la vista oral, van ser encara més lúcides: “primer es van inventar la figura del terrorista desarmat...i aviat tipificaran la del terrorista pacífic”. Com una profecia, aquelles paraules s’han complert amb l’ordre de detenció del divendres 29 de novembre contra 46 dels processats. Ara esperen conèixer la sentència per elaborar un nou dictamen. Una sentència que s’ha executat sense fer-se pública encara, en una nova mostra de les irregularitats que han caracteritzat el procés. Per Jaume Asens, de la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats de Barcelona “s’ha consagrat definitivament el Dret Penal d’Enemic a l’Estat espanyol. És la pitjor notícia”. Grup local 18/98 Entremig també, es va constituir el Grup de Treball 18/98 de Barcelona, seguint la dinàmica social que van voler impulsar els processats. Un grup petit de treball estable, vinculat fonamentalment als moviments socials alternatius, que intentava amplificar a Catalunya la denúncia dels procés i activar la solidaritat amb els processats. Una trobada amb 40 membres dels moviments socials a l’Ateneu La Torna per abordar la natura del procés; coordina les reunions amb més de quaranta entitats, partits polítics i organitzacions socials i sindicals i una reunió amb periodistes al Col•legi de Periodistes amb professionals dels mitjans de comunicació van definir la visita de la plataforma 18/98+ la passada primavera. Aquella visita estava encapçalada per Mariano Ferrer, Teresa Toda, Mario Zubiaga i Sabino Ormazabal. Zubiaga i Ormazabal han estat alliberats previ pagament d’una fiança de 20.000 euros, mentre Teresa Toda continua empresonada, condemnada a 14 anys. En l’àmbit professional, el Grup de Periodistes Ramon Barnils ha tingut un paper destacat en la denúncia del tancament de mitjans de comunicació bascos, quatre en els darrers 9 anys: Egin, Egin Irratia, Ardi Beltza i Egunkaria. Egunkaria i Etxerat!, també Aquesta solidaritat ja s’havia manifestat abans contra l’excepcionalitat penal, processal i penitenciària que assetja el País Basc i, de retruc, tot l’Estat espanyol. El febrer de 2003 un autèntic torrent de solidaritat va protestar contra el tancament d’Egunkaria, solidaritat que va aplegar més de 150 entitats, un acte massiu a l’Església del Pi i una moció parlamentària que va comptar amb el suport de tots els grups excepte el PP. Amb la constitució de la Plataforma per Egunkaria es van editar 30.000 ‘egunkaries’ solidaris en la Diada de Sant Jordi i 300 ciutadans catalans es van autoinculpar en el sumari. Actualment, 100 personalitats integren la Comissió Catalana de Seguiment i Observació al Cas Egunkaria, a les portes del judici previst per l’any vinent. A més, el gener de 2004 més de 72 organitzacions catalanes signaven un manifest contra la dispersió penitenciària, donant suport a la vaga de fam que Exterat! –associació que aplega els familiars dels presos i preses polítics bascos- va realitzar a la plaça de la Virreina durant tres dies. Barcelona havia estat una de les vuit capitals europees que van acollir els familiars per denunciar la política de càstig afegit i venjança que suposa la dispersió penitenciària. Tanmateix, la denúncia de la Llei de Partits va suposar la creació a Catalunya de la Plataforma per les Llibertats i contra la Llei de Partits, coordinada des del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista i que va desenvolupar nombroses activitats.