Fòrum Social Català: bon gust, bon sabor i bona feina Un altre món ja és possible Sota el lema “Un altre món ja és possible”, Barcelona va acollir el darrer cap de setmana de gener a la UB el Fòrum Social Català, un espai de trobada d’entitats i moviments socials que va aplegar més de 3.000 persones en diferents seminaris i tallers. La iniciativa, nascuda el juny de 2007, va superar les millors expectatives i va visibilitzar la densa xarxa de col•lectius i entitats que a Catalunya treballen contra l’actual model de la globalització. Potser per reduir distància entre món global i realitat local, potser perquè el moviment altermundista necessita experimentar canvis o, tal vegada, perquè per evitar l’abisme entre paraules i fets el més necessari és treballar a peu de carrer i a peu de canó per la transformació social. Des de casa nostra, des de ja i des de la quotidianitat diària. En tot cas, el que si que resta clar és que els moviments socials catalans han respost a la crida final del Fòrum Social Mundial (FSM) de Nairobi (Kenya), celebrat l’any passat al continent africà, i que proposava una Jornada d’Acció Global per al passat 26 de gener. Aquell FSM ressegueia l’estela solidària de Porto Alegre, l’espai alternatiu que va néixer el 2001 per oposar-se anualment i en les mateixes dates al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa), on es reuneixen els amos del món i propietaris del planeta. De Nairobi a Barcelona A Nairobi, però, es va decidir col•lectivament que el model d’un únic lloc de trobada mundial canviaria enguany a un model descentralitzat arreu del món, on cada territori desenvoluparia el seu propi Fòrum Social, per poder aprofundir en els efectes de la globalització i debatre els problemes concrets i específics. En total, coincidint amb la trobada del poder polític i econòmic mundial a Davos, s’han realitzat a tot el món més de 100 fòrums locals simultanis, entre ells, el Fòrum Social Català. I així es com va néixer l’FSCat, el juny de 2007, d’una autoconvocatòria dels moviments socials impulsada inicialment per Arcadi Oliveres per valorar la possibilitat de fer-ne un a Catalunya. La primera resposta va ser una trobada amb més de 100 persones que van començar a posar fil a l’agulla. I el resultat final, un fòrum social català que ha omplert de contingut una paraula tan devaluada avui com ‘participació’. En un espai que tenia com a funció principal crear coneixement, discurs, articulacions i alternatives als models antisocials dominants i que la setmana prèvia va tenir expressions descentralitzades amb els fòrums locals de municipis com Sabadell, Castelldefels, Mallorca, Osona o La Vall d’Uixó. El resultat inesperadament existós va ser que des divendres a la tarda i fins dissabte al vespre, tots els seminaris es van omplir de gom a gom per participar dels debats, propostes i projectes a les aules cedides per la Universitat de Barcelona. En total quatre eixos de treball –drets socials, laborals i econòmics; defensa del territori; guerra i globalització; societat democràtica– amb més de 70 seminaris i tallers. Tot plegat, convocat per més de dues-centes entitats socials vinculades als moviments i lluites socials: al moviment veïnal, al moviment ecologista, al moviment feminista, al moviment pacifista, al món sindical, al món de la cooperació al desenvolupament. I un llarg etcètera. Entre elles, la FAVB que va organitzar el seminari “Moviment veïnal i construcció de la ciutadania: nous actors i velles dinàmiques” sobre els reptes de futur i va participar també dels seminaris que giraven entorn la privatització dels serveis públics, entre d’altres. Assemblea de moviments socials La cloenda del FSCat va ser la realització de l’Assemblea de Moviments Socials, que van confegir una Declaració Final mancomunada i va fixar una agenda de les mobilitzacions previstes per als propers mesos, amb especial èmfasi al 8 de març, el 15 de març (5 anys de les grans mobilitzacions contra la guerra) i el primer de maig. La declaració denuncia que “vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable […] Volem un país on la pobresa, l’especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides” per cloure que “hem de trencar el consens neoliberal de la classe política, els poders econòmics i els grans mitjans de comunicació, que intenten imposar un pensament únic, que defensa la inevitabilitat del sistema actual i nega que altre món és possible”. Fidels a l’esperança i el compromís, ’endemà, diumenge 27, més de 4.000 persones van marxar en manifestació des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume sota el lema “Que no especulin amb les nostres vides. Un altre món ja és possible”. Allà els treballadors de TMB, una ciutadana palestina, les veus de les dones en defensa del propi cos i un veí pakistanès del Raval van ser els encarregats de cloure la primer edició del Fòrum Social Català. En la part tècnico-financera, cal destacar que ha estat un fòrum autorganitzat i autogestionat des de l’austeritat i el consum responsable. Cap subvenció, cap suport institucional, frugalitat en la despesa i treball col•lectiu per garantir desenes i desenes de propostes i alternatives reals i tangibles i un punt de trobada que ha engrescat desenes d’entitats i ha substituït models de participació-espectacle per realitats de participació-refelxió-acció. Com a experiència puntual, el Fòrum Social Català ha deixat molt bon gust i molt bon sabor de boca; ha reforçat el sentit comunitari de les lluites existents i, en uns moments difícils per a l’acció col•lectiva, ha permès comprovar que són moltíssimes les persones que, aquí i ara, estan compromeses amb el canvi social. Persones de totes les edats que, parafrasejant Pere Casàldiga, creuen ja no tant en la utopia, com en la eu-topia: el lloc on cabem totes i tots.