L’Ajuntament altera i aïlla la ubicació de les festes alternatives de Gràcia i Sants Desarrelament polititzat i deliberat dels històrics espais alternatius de Sants i Gràcia La ubicació final de les festes populars d’agost dels barris de Sants i Gràcia torna a estar al centre de la polèmica. La ‘guerra a les alternatives’ decretada per l’Ajuntament de Barcelona fa tres anys, ha pres ara noves fesomies i, en tot dos casos, sota el mateix paràmetre: cercar l’aïllament dels espais propis dels moviments socials, allunyar les reivindicacions del centre neuràlgic festiu i desplaçar les alternatives culturals a la perifèria. A tots dos barris, on les celebracions autorganitzades ja són una tradició d’anys, la ubicació definitiva de les festes populars -a un mes i escaig del seu inici- ha estat un maldecap camuflat d’incògnita. Desplaçament a Gràcia A la Vila de Gràcia, la vigència de la dura política implementada contra el moviment okupa ara fa tres anys és al centre de la situació insòlita que viu la Comissió de Festes Populars (CFP), que des de l’any passat aposten per un reeixit model de ‘barraques’ on participen nombrosos col•lectius socials i solidaris. El 2005 el consistori va engegar una política de contraocupació de places (amb fires gastronòmiques, stands del CIRE o esdeveniments aliens a la Festa Major) per evitar que el moviment d’okupacions n’ocupés cap. A més, el maig de l’any passat el Districte va aprovar un duríssim decret per evitar nous espais festius no oficials. Aquesta política de contraprogramació i duresa legal és la que avui impedeix una ubicació definitiva, no itinerant i estable, com qualsevol altre carrer, per als col•lectius socials integrats a la CFP, que provenen de la dissolta CPF de la Plaça del Diamant, la Cordinadora Popular de Festes que va realitzar la Festa Major des del 1992 i fins a la seva dissolució l’any 2005. L’any passat l’espai trobat per la nounata CFP va ser la plaça del Poble Romaní, davant les obres de reforma que es realitzaven al Diamant, però només s’aprofitava el fet conjuntural que la Unió Gitana havia decidit no fer festa. Enguany, però, la comunitat gitana gracienca torna a participar de la Festa i la possibilitat de repetir s’ha esvaït. També durant la passada edició, l’Associació de Veïns de Diamant, nascuda inicialment amb impuls municipal per contrarestar la celebració alternativa, va acabar realitzant una festa de petit format i programació reduïda en una plaça reformada. La mateixa associació ha decidit, però, que enguany no participaran. Res impedia, doncs, que enguany es pogués retornar a aquest espai, excepte la programació contrarellotge de noves activitats pel propi Ajuntament. L’Associació de Veïns de la Plaça del Diamant i altres entitats gracienques han declinat fer-se càrrec de la gestió de la festa a la històrica plaça i l’Ajuntament ha optat per externalitzar una programació de jazz gestionada per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM), per evitar que l’espai restés disponible. Per contra, han ubicat la festa alternativa al carrer Còrsega, un indret allunyat del centre històric i la trama urbana local, complicat de guarnir, a molta distància dels locals dels col•lectius organitzadors i en un dels punts on l’any passat es concentrava el dispositiu policial. Tant l’exregidor Ricard Martinez (ERC) –durant el mandat del qual es va arribar a oferir Diamant al CAT-Tradicionàrius, que ho va rebutjar– com l’estrenat Guillem Espriu (PSC) han donat per tancada unilateralment aquesta ubicació. En un comunicat emès la setmana passada, la CFP critica els mitjans de comunicació que han donat per tancada la ubicació, titllen de desesperat els intents de l’Ajuntament per omplir de programació la plaça que els neguen i tornen a denunciar la deriva mercantilista de les Festes així com la discriminació patida. La CFP ja té tancada la programació –amb Obrint Pas com cap de cartell- però la incertesa provocada per l’Ajuntament sobre l’espai agreuja i dificulta tots els preparatius quan queden només cinc setmanes per a l’inici de la Festa. Sants, suma i segueix Idèntica situació es viu a Sants, on l’Assemblea del Barri (ABS) que organitza la Festa Major Alternativa (FMA), pateix des de fa dos anys constants traves municipals, canvis d’espai comunicats a darrera hora i allunyaments del nucli històric. Enguany, després dels canvis soferts l’any passat, la festa repetirà espai a la plaça Osca però l’habitual espai de concerts es desplaça a un solar ubicat entre el carrer Numància i Puiggarí, per sobre de la plaça dels Països Catalans. La tradicional ubicació al pàrking que llinda el CSO Can Vies, denegada també l’any passat i desplaçada al pàrking de l’estació de Sants, es veu limitada enguany per les obres del TAV. L’Ajuntament ha imposat, a darrera hora, el nou solar con única alternativa possible. L’ABS ha denunciat el tracte rebut per una festa que porta una dècada arrelada i que aplega el major nombre d’assistents, les dificultats afegides per encabir un programa ja tancat i ha anunciat que el setembre exigirà un espai fixe i definitiu per a la FMA. En tots dos casos, a Gràcia i Sants, es tracta del mateix patró invisibilitzador de dues festes populars consolidades i arrelades. Aquesta guerra als espais autoorganitzats de cultura popular, però, no són una excepció. Aquesta mateixa setmana comencen a Iruñea els San Fermines, on l’alcaldessa popular Yolanda Barcina (UPN) va esborrar del mapa les populars i concorregudes ‘txoznes’. Nombrosos municipis dels Països Catalans amb festes alternatives consolidadíssimes i ciutats com Bilbao també han estat escenaris durant els darrers anys d’una ofensiva en plena regla contra la cultura popular autònoma, autoorganitzada i no institucionalitzada que rescabala el sentit comunitari i transgressor de la Festa Major. •••••••• Gràcia: el final de festa tornarà a ser policial/b> A la Vila de Gràcia, el punt i final a la festa el tornaran a posar, cada nit, els agents antiavalots de la Brigada Mòbil, els UPAS i la UNOC. L’Ajuntament ja ha decidit –de fet, mai n’ha dubtat- reeditar el model policial implementat l’any passat: asfixiant presència policial d’antiavalots i agents de paisà, desallotjament gradual i ‘escombrada general’ de places i carrers, tot evitant escenaris de confrontació que en anys anteriors havia provocat una irrupció policial gratuïta i destralera. El control de la venda ambulant d’alcohol, el blindatge de les places i la concentració en un únic punt de la gent que vol seguir festejant, formen part també del mateix dispositiu. L’any passat, durant el cap de setmana, aquest control es va arribar a perllongar fins a les set del matí i la supervisió directa va anar a càrrec del màxim comandament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, Joan Miquel Capell. El dispositiu, coordinat pels Mossos d’Esquadra amb el suport de Guàrdia Urbana, es va estrenar l’any passat després de dues edicions -2004 i 2005- mediàticament polèmiques, on es van voler responsabilitzar falsament els col•lectius alternatius dels efectes vinculats a l’oci més consumista, mercantilitzat i alienant derivats d’un model massificat i turistificat de Festa Major. Cal recordar que a Gràcia, 22 comissions basteixen la Festa Major, però també existeix un negoci paral•lel integrat per 800 bars que fan el seu particular agost. Des del 2005, però, la Federació de Festa Major i els tres espais alternatius vénen responent conjuntament, des del reconeixement mutu, en defensa del model col•lectiu, popular i comunitari que caracteritza la centenària Festa Major de Gràcia. Aquesta defensa mancomunada és la que ha generat, entre d’altres, que l’Assemblea de Festes Alternatives (AFA) hagi pogut celebrar la seva festa els darrers dos anys en un solar buit del carrer Torrent de l’Olla, malgrat l’Ajuntament l’hagi prohibit taxativament des del 2005. Enguany, l’AFA ha decidit no fer festa. La federada Comissió de Verdi de Dalt també ha anunciat que no pot fer-la, per la manca de locals derivada de l’especulació. Qui si repetirà és l’espai alternatiu i no federat de Sant Pere Màrtir. La Comissió de Festa Major del carrer –vinculada a l’Ateneu La Torna- guarnirà amb la denúncia dels transgènics com a rerefons i amb una programació on la protagonista tornarà a ser la cultura de base.