Democràcia “entre cometes” Demòcrates entre parèntesi D’un simplisme aclaparador, tirant de veta del reduccionisme de manual i, last but not least però exactament com sempre, mentint a tort i a dret. ‘Un miler de skins’ espectacularitzava ‘El Pais’, feixistes disfressats d’antifeixistes segons un tertulià d’en Cuní a TV3...la fira habitual de mitges mentides i cap veritat rutllant a tot drap. En fi, ja voldrien alguns ultracívics destacats que el perímetre policial de dissabte passat i la violència oficial desfermada s’hagués demostrat amb els hooligans del Celtic Rangers fa una setmaneta. O amb els del Werder Bremen fa uns mesos. Amb la mateixa contundència escènica exemplaritzant. La conya de veritat i sense cometes i sense embuts és que als hooligans l’Ajuntament ja els promès tota la plaça Catalunya i amb pantalla gegant per al proper conclau. Als antifeixistes que protesten per un assassinat els pot garantir que la propera vegada no hi haurà una ocupació policial i tres càrregues policials prèvies? Passa, però, que el que passa és que la violència estatal s’acarnissa sempre i només contra els febles, dissidents inclosos. En aquesta guerra preventiva on ens han (mal)ficat. El cert és que hi ha cinc detinguts, una pila de contusionats (mossos inclosos) i desenes de persones arrencades pels cabells d’establiments comercials o retingudes simplement per ser apallissades entre imatges de persecucions-blau-sirena-fuig-que-venen. També hi ha vídeos esclaridors pels qui els vulgui veure. Contra qui sostingui el contrari, els aldarulls amb els que va cloure la convocatòria antifeixista es podien preveure dues hores abans. Estaven cantadíssims. I s’anaven cantant in crescendo. Tirant benzina al foc des del mateix moment que es van produir les primers càrregues policials a la ronda Sant Antoni. O a plaça Catalunya, quan els senyors de la porra van tornar a esgrimir-les. O a la ratonera indiscriminada i tensa del carrer Fontanella quan es va perdre tot marc de referència. Un lamenta recórrer a l’estadística i arruïnar la versió mundial de ‘La Vanguardia’, però un miler de manifestants emprenyats deixen força més desperfectes. I a un sempre li sorprèn la sang freda que arribem a tenir, la santa paciència que acumulem contra tanta violència acumulada i el que ens queda per aprendre encara. El tertulià d’en Cuni –sr.Perejil, crec- desconeix profundament que el feixisme s’aferma sobre les pors de la classe mitja que tan bé representa i va acabar reblant panxacontent que els “entrecometes” érem com els ‘nazis’: una minoria que operava en els marges de la democràcia per atacar-la i ensorrar-la. S’ha de ser molt poc valent –i cobrar força bé- per no atacar la minoria que –existint realment- fa això cada dia. Quan vulgui, senyor valent, li ensenyem els plànols d’on es reuneixen, on acumulen arsenal i quins fons econòmics maneguen. I si és tan valent els denuncia. O denunciï –només suggereixo- el sr. Duke del Ku Klux Klan que parla a Gràcia el proper dissabte (xuli la democràcia, oi?). O els Sergi Xavier que reprodueixen la violència sexista, racista i classista del sistema als vagons dels Ferrocarrils i entren per propi peu als jutjats i surten tan lliures com han entrat. Ara i avui i aquí i fa anys, ja som a l’era de la designació divina, mediàtica i policial com “antifeixistes entre cometes”. Ho ha escrit a la perfecció Javier Ortiz. Ja ens han rebatejat. Som uns “entre cometes”. “Entrecometes” malgrat ens deixem la vida en l’intent. Sense cometes. Ja ho veu, sr. Perejil. En Carlos a Legazpi, o Guillem Agulló a Burjassot, o el Roger a Gràcia, o Aitor Zabaleta a Donosti o Lucrecia a Madrid. O la Sònia al Parc de la Ciutadella. O la llarga llista de nous proscrits colpejats per la porra d’una democràcia que és incapaç de funcionar sense presons, repressions i centres d’internament per pobres. Això altra si que enllaça –no amb el nazisme que em nego a banalitzar- sinó amb el feixisme. De manual i directament. Tan directament com alterar el normal transcurs d’una protesta que una setmana abans –i sense cap presència policial i en calent per les notícies colpidores que arribaven de Legazpi- ja s’havia reproduït sense cap aldarull entre la plaça Sant Jaume, rambla amunt, fins a la plaça Catalunya. La única diferència és que no hi havia cap porra colpejant idees i solidaritats. Capisci?